Quan és amb nosaltres també hi ha les picabaralles típiques entre germans, com si en fos un més

Citació

Què podem dir d’una experiència tan enriquidora? Nosaltres creiem que intensa també (a vegades pensem en el dia que s’acabarà)…

Tot va començar quan passejant per Centelles, el poble on vivim, vam veure el rètol d’acolliment de nens a través d’Osona amb els Nens. Vam posar-nos en contacte amb l’organització (teníem alguns dubtes) i vam decidir-nos de seguida per un nen, si podia ser, ja que teníem la Martina de tres anys i l’Alba d’un any.

Quan ja vam saber, uns dies abans, que es deia Aleksandr , estàvem tots plegats molt emocionats i la primera impressió quan arribà encara va ser mésgran. La nostra experiència ha estat molt positiva, doncs no hi va haver dificultats per entendre’ns, i no és que sapiguem parlar el rus, sinó que tenint les nenes petites que també a vegades es feien entendre sense paraules, amb ell fèiem el mateix. L’Aleksandr va adaptar-se molt bé, tenim entès que la majoria, deu ser que són nens més preparats, no tan sobre protegits, molt espavilats…

La veritat és que quan recordem el primer any que va venir (ara ja n’ha fet quatre) va ser més dura per nosaltres la separació que per a ell, però cada any veus que a qui se li fa més dur, potser és a ell (es voldria quedar, anar a l’escola, ens diu).

Poder viure unes vacances aquí, i no parlem de fer un viatge, o de portar-lo allà o més enllà, o fer això o allò, només el fet d’estimar-lo com a un més de la família i viure aquestes setmanes en un ambient amable i divertit, és el que més valoren.

Tenim contacte durant l’any amb ell i la seva mare, per carta i per telèfon, i certament notes que t’aprecien, però també a nosaltres se’ns fa un mica llarga l’espera dels onze mesos que tardarà a tornar, però l’esperem amb il·lusió.

També en tenen ganes la Martina i l’Alba que no deixen de parlar-ne durant tot l’any (tot i que quan és amb nosaltres també hi ha les picabaralles típiques entre germans, com si en fos un més). I ens demanen també quan anirem a Bielorússia a conèixer la seva família, i els contestem que l’any que ho tinguem bé segur que hi anirem!!

En Jordi, la Susanna, la Martina i l’Alba tenim un lligam amb ell, amb la seva família, amb el seu país, amb la gent que l’acompanya cap aquí…amb tots els que amb il·lusió fan possible aquestes acollides!!

Endavant, felicitats i ànims per aquesta gran tasca!!

Família Rescalvo Márquez
CENTELLES

Àgora – L’arbre de l’esperança

Aquest estiu la nostra ONG ha plantat un arbre molt especial. Es tracta del’ Àgora – L’arbre de l’esperança que vé des de Bielorússia en senyal d’amistat i com a reconeixement de la tasca que porta a terme la nostra entitat. El missatge que acompanyava el petit arbret diu que “l’arbre creixia al poble d’Hiroshima, al Japó, fins que va ser tant malmès pel foc de l’explosió nuclear de l’Agost de 1945 que semblava que havia mort. Uns anys més tard, però, les fulles verdes van aparèixer de nou i l’arbre va tornar a créixer. L’organització japonesa “Kakehasi for Chernobyl” va replantar en testos 5 de les seves llavors i les va donar a l’organització de Buda-Koshelevo.

L’any 2009 un d’aquests arbres es va regalar a la organització Italiana “The Tree Of Live” del poble de Pontirollo-Nuovo a Itàlia, on acullen nens de Buda-Koshelevo desde 1991. També l’any 2011 un dels arbres va ser regalat a la organització “Initiative For Chernobyl Children” de Kamenets (Alemanya), mentre que una altra de les plantes creix a l’interior local de l’organització a Buda-Koshelevo, a Bielorússia”.

És aquesta darrera entitat, amb qui col·laborem per portar els nens de Bielorússia, la que ens ha fet arribar un esqueix de la planta per tal que la plantéssim a Osona i hi creixés recordant el treball de totes aquestes entiats i la seva raó de ser.